Biografia
Ramon Folch i Camarasa: la fidelitat d’un escriptor a la paraula i al país
Ramon Folch i Camarasa va ser un dels grans treballadors infatigables de la llengua catalana del segle XX. Es definia com un home d’ofici, més interessat en fer bé la feina que en buscar notorietat, i va convertir aquesta discreció en una forma de compromís. La seva trajectòria, que combina creació, traducció i activisme cultural, reflecteix una fidelitat constant a la llengua i al país, fins i tot en els temps més difícils.
Fill de Josep Maria Folch i Torres, una figura emblemàtica de la literatura catalana popular, en Ramon va créixer envoltat de llibres i converses literàries. Però aviat va trobar una veu pròpia, més irònica, més introspectiva, capaç de retratar la complexitat humana amb lucidesa i un humor subtil. Les seves novel·les (La maroma, La visita, Sala de miralls o Testa de vell en bronze) mostren una mirada alhora crítica i compassiva sobre la societat catalana contemporània, escrita amb una prosa precisa, neta i elegant.
Durant la dictadura franquista, Folch i Camarasa va mantenir viva la presència del català en l’esfera literària i cultural, en un temps en què fer-ho implicava una actitud de resistència. Des de la seva tasca com a traductor (va traslladar al català prop de dues-centes obres d’autors com Orwell, Hemingway, Nabokov o Huxley) fins a la seva feina editorial, va contribuir decisivament a normalitzar una llengua que el règim intentava reduir al silenci. També va traduir lletres de cançons pop i rock dels anys seixanta, convençut que la llengua havia de sonar viva en tots els registres, de la novel·la al tocadiscos. Escriure i traduir en català era, per a ell, una manera de defensar la llibertat.
Folch i Camarasa era també un pare de família nombrosa, dedicat i atent, capaç de combinar una vida domèstica intensa amb una activitat professional incansable. Catòlic convençut però gens dogmàtic, vivia la fe com una expressió de coherència moral i de servei als altres. Home net, polit i elegant, sempre encorbatat, d’una honradesa extrema, era un patriota de soca-rel i un conservador desacomplexat però empàtic com pocs, i amb un sentit de l’autoderisió tan fi com desarmant. Tot i haver acabat la carrera de Dret (era, de fet, advocat), no va arribar a exercir mai, engolit com va ser per la passió de la literatura.
El seu compromís, però, va anar més enllà de les lletres. Des de petit va estiuejar a Palau-solità i Plegamans, un poble pel qual va sentir sempre un afecte profund. Tant és així que, en fer-se adult, s’hi va instal·lar definitivament, construint-s’hi una casa amb gran esforç, endeutant-se fins al coll per fer realitat aquell somni. A Plegamans va impulsar nombroses iniciatives culturals i cíviques que van deixar una empremta duradora. Va ser un dels fundadors de l’Escola Marinada, que durant els anys seixanta i setanta va oferir una educació catalana i oberta en plena dictadura. També va liderar l’esforç per culminar la construcció de l’església de Sant Genís de Plegamans i per salvar el Castell de Plegamans, un edifici històric que, gràcies a la seva perseverança, va ser restaurat i convertit en un centre cultural i museístic.
La seva militància catalanista li va costar més d’un ensurt: va ser convocat diverses vegades a comissaria i, fins i tot, li va ser retirat el passaport durant un temps. Malgrat això, mai no va renunciar a la seva convicció que estimar el país volia dir treballar per la seva cultura, amb discreció, però amb una fermesa innegociable.
Abans de marxar a Ginebra, la seva trajectòria literària ja havia estat reconeguda amb premis com el Joanot Martorell per La maroma (1957) i el Sant Jordi per La visita (1964), que el van consolidar com una veu destacada de la narrativa catalana de postguerra. Durant els anys que va treballar a l’Organització Mundial de la Salut (1973–1986), Folch i Camarasa va demostrar una capacitat de treball extraordinària: després de les llargues jornades laborals, escrivia i traduïa a casa fins entrada la nit, aprofitava les vacances per corregir proves o avançar capítols, i fins i tot revisava textos dins d’una furgoneta mentre els seus fills esquiaven, amb la seva inseparable pipa i un termos de cafè al costat. En aquest període va obtenir el Premi Ramon Llull per Sala de miralls (1982). Ja de retorn a Catalunya, va rebre el Premi Sant Joan per Testa de vell en bronze (1997), així com la Creu de Sant Jordi (1986) i, posteriorment, el Doctorat Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (2006). Aquests reconeixements evidencien la continuïtat i la solidesa d’una trajectòria que va unir literatura, civisme i amor pel país.
Apassionat pel teatre, Folch i Camarasa no va deixar mai d’escriure’n, encara que sovint no trobés editor. Aquesta fidelitat als gèneres, als valors i a la llengua és potser la millor definició de la seva manera d’entendre la cultura: com una tasca de perseverança i servei.
En els seus darrers anys, va dedicar-se a preservar el llegat familiar a través de la Fundació Folch i Torres i a continuar treballant, fidel a la idea que la cultura és un bé comú que cal cuidar. Va morir el gener del 2019, deixant una obra que combina rigor, sensibilitat i compromís.
Ramon Folch i Camarasa va fer de la llengua catalana una manera de ser al món. Escriure, traduir i actuar per la seva comunitat van ser, per a ell, tres formes d’una mateixa vocació: la de servir la paraula i, a través d’ella, la llibertat.
Currículum biogràfic i literari
1926
Neix a Barcelona, el 30 d'octubre, al primer pis del carrer de la Diputació, 337, novè fill dels deu que van tenir el popular escriptor Josep M. Folch i Torres i Maria en Camarasa i Serra, casats el 1912. El segon fill havia mort el 1915, amb onze mesos. A Ramon, quan va néixer, el precedien set germans: la Maria Rosa, la Núria, la Montserrat, en Josep Maria, en Jordi, la Maria Lluïsa i la Roser. Fill d'escriptor, era també nebot de quatre germans escriptors i activistes culturals, Manuel, Lluís, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.
1927
Primer any d'estiueig amb tota la família a la torre de Palau-solità i Plegamans, tradició que es va perllongar fins a la mort del pare, el 1950, com també la tradició de les representacions teatrals de cada estiu, a càrrec dels fills de Folch i Torres i dels seus amics.
1928
Neix la seva germana Margarida, la desena i última filla, que mor als sis mesos. En Ramon esdevé, doncs, el petit.
1931
Breu passatge de pàrvul pel col·legi de monges de la Divina Pastora, de Barcelona, on anaven les germanes.
1932
Ingrés a la classe de pàrvuls dels Escolapis del carrer de la Diputació. l'estiu, al teatre del jardí de Palau-solità i Plegamans, en Ramon s'estrena el 10 de juliol com a actor, als sis anys, amb un paperet escrit expressament per a ell pel seu pare. Durant aquells anys d'infantesa, la família assisteix cada dijous i cada diumenge a les representacions teatrals de les obres del pare.
1933
Curs preparatori al mateix col·legi.
1934
Estudis de primària als Escolapis. Pel sant del pare, en Ramon escriu el primer conte literari. Trasllat de la família a l’entresol del carrer de Provença, 285.
1935
El juny mor el germà Josep Maria, de peritonitis, als setze anys.
1936
Començament de la guerra civil en ple estiueig a Palau-solità i Plegamans. Els Folch tornen a Barcelona el 22 d'agost.
1936-37
Les dues germanes grans fan classes particulars a en Ramon i a les dues germanes petites. Entre altres matèries, la gran els ensenya rudiments de francès i la segona, d'anglès.
1937-39
Pel febrer de 1937, els Folch es traslladen a la torre de Palau-solità i Plegamans. En Ramon va a l'escola del poble i aprova ingrés i primer de batxillerat a l'Institut Maragall. L’abril de 1938, el seu germà Jordi, amb disset anys, és cridat al front. Hi mor el setembre del mateix any.
1939
L'1 de març de 1939, els Folch i Torres tornen a Barcelona. L’1 d'abril, en Ramon comença el nou curs als Escolapis, i ha de convalidar l'ingrés i el primer curs de batxillerat i aprovar el segon curs. Amb la prohibició de publicar i representar en català, mor En Patufet, i Folch i Torres, encara amb quatre fills a casa, es queda sense mitjans de guanyar-se la vida. Sobreviu venent fins a dos-cents quadres a l'oli pintats en sèrie o fent classes clandestines d'història i literatura catalanes. Les germanes d'en Ramon treballen també a casa, i una d’elles, a l'editorial Roma.
1940-44
Batxillerat als Escolapis. Rudiments de llatí, grec, francès i alemany, i descobriment de la pràctica de traduir. Primers versos en català, des dels tretze anys. Operació d’apendicitis el 1941 i febre tifoide greu el 1943. Naixement de l'amistat amb un petit grup de condeixebles, catalanistes i lletraferits, especialment amb en Josep M. Espinàs. A l’estiu, a Palau-solità i Plegamans, Folch i Torres reprèn la tradició del teatre al jardí, fins al 1943. EIs joves de la colònia estiuenca publiquen, per iniciativa d'en Ramon, una modesta revista velografiada, El Crit, íntegrament en català. Durant aquests anys i els següents, en Ramon acompanya el seu pare a les representacions teatrals d'obres seves a diversos pobles i ciutats de Catalunya.
1944-49
Carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Durant el primer any, a la tarda treballa gratuïtament de passant d'uns advocats.
1945
Mor la mare d'en Ramon, als 58 anys. Amb en Josep M. Espinas, en Lluís Ortega, en Francesc Vicenç i en Joaquim Segú, excondeixebles dels Escolapis, es reuneixen cada dissabte a la tarda a la granja Colomer del Passeig de Gràcia per llegir-se els incipients productes literaris. En Ramon escriu molts poemes, inèdits, i teatre «intel·lectual», mai no estrenat ni editat. En col·laboració amb Espinàs, escriu un drama en vers, que és premiat en un concurs de teatre catòlic. Guanya també el primer premi en un concurs poètic, convocat pels antics alumnes de les Escoles Pies. Acabada la protecció que un mecenes brindava al pare, en Ramon treballa com a corrector de proves a casa, per a l'editor Josep Janés.
1948
Cau greument malalt de tuberculosi pulmonar i és ingressat en una residència de Barcelona. Així i tot, s'examina de les darreres assignatures de Dret. Durant la convalescència escriu El primer plet, la primera de la llarga sèrie de comèdies bonhomioses del seu copiós Teatre per a tothom, pensades per als grups teatrals d'afeccionats.
1950
El 15 de desembre mor en Josep M. Folch i Torres. Poc després, l'editor Janés ofereix a en Ramon un lloc fix a l'editorial.
1951
Premi Ciutat de Sabadell, convocat per la Joventut de la Faràndula, i estrena d'Un vailet entre dos reis.
1952
Premi Maspons de Granollers per la narració Camins en la ciutat. És el primer llibre que publica. Estrena d'El primer plet al teatre Capsa de Barcelona.
1953
Representacions d' El primer plet a Mollet, al Guinardó i a Malgrat, i estrena de Clara, però no gaire a Palau-solità i Plegamans. Comencen les incomptables traduccions de llibres al castellà, que l'autor signa amb pseudònims diversos.
1954
Es casa amb la Montserrat Pons i Dedeu. Edicions de teatre: Clara, però no gaire, L'única tàctica i Un vailet entre dos reis, premi Ciutat de Sabadell 1951. Premis: L'aigua negra, únic llibre de versos de l'autor editat, amb pròleg de mossèn Pere Ribot, obté el premi de poesia catalana del Cercle Catòlic de Badalona i el premi a un poeta inèdit de Riells del Montseny: englantina i premi de poesia humorística als Jocs Florals de Bellaterra; premi de poesia religiosa i de poesia humorística de Sant Roc de Cantonigros; premi de narrativa als Jocs Florals de Castellar del Vallès, premi de teatre infantil Ciutat de Sabadell; premi de teatre breu de l'Institut d'Estudis Guixolencs; premi Ciutat de Barcelona de teatre per Aquesta petita cosa. Representacions teatrals a diverses poblacions i estrena de Pis per llogar i d'En Martinet fa de príncep.
1955
Estrena al Romea d'Aquesta petita cosa, que s'edita a «Els Llibres de l'Óssa Menor». Nombroses representacions de diverses obres de l'autor a pobles i ciutats.
1956
Tres premis en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge: primer accèssit a l'Englantina d'Or, Viola d'Or i Argent i Ignasi Iglesias de teatre. Premi de teatre als Jocs Florals de Montblanc. Premi de novel·la Joanot Martorell, amb La maroma. Estrena de La veu que ens crida, a Terrassa. Comencen a Palau-solità i Plegamans les obres de construcció d'una casa nova, en una part del terreny de can Folch.
1957
Publicació de La maroma. Accèssit al premi Joan Santamaria de teatre amb Una crosta.
1958
Publicació d'Una crosta, d'El meu germà gran i de Dues hores. Premi de prosa en el Certamen Literari de Badalona. Tercer premi de teatre amb El pretendent (Sant Andreu) i dos premis de teatre infantil a la Joventut de la Faràndula (Sabadell). Estrena d'El sopar de gala, al Windsor Palace, farsa en vers escrita per encàrrec de "Agrupació Dramàtica de Barcelona”. Neix el primer fill, en Josep Maria.
1959
Publicació d'El nàufrag feliç. Estrena de La nova caputxeta vermella, a la Faràndula de Sabadell. Representacions amateur de diverses obres. Mor en Josep Janés i, quan l'editor Plaza compra l'editorial Janés, Folch i Camarasa passa a treballar uns quants anys a la nova Plaza & Janés. la Biblioteca Selecta li encarrega i li publica la primera traducció al català, ara signada amb el seu nom: el Diari d'Anna Frank.
1960
Premi de narracions Víctor Català, amb La sala d'espera. Neix la seva filla Montserrat.
1961
Publicació de La sala d'espera.
1962
Publicació de la traducció La història d'una monja, de Rathryn Hulme. Neix el seu fill Ramon.
1963
Traduccions: Com explicar contes de Sara C. Bryant, Tartari de Tarascó de l'Alphonse Daudet, Climes d'André Maurois, Pescadors d'homes de Maxence van der Meersch, Us de les llengües vernacles en l'ensenyament de la UNESCO i Sinuhè l'egipci de Mika Waltari.
1964
Premi de novel·la Sant Jordi, amb La visita. Traduccions: Els altres catalans de Francesc Candel, El blat tendre de Colette, Departament d'investigació criminal de Jonathan Craig, Cuba, intent de crítica constructiva de René Dumont, Joc de testimonis de Stanley Ellin, La pedagogia a la Unió Soviètica d'Octavi Fullat, Les sorres llunyanes d’ Andrew Garve, Cartes a set joves de Joaquim Gomis, El pispa d'Ed McBain, Estació victoria de Cecil Roberts, Bon dia, tristesa de Françoise Sagan, L'home que mirava passar els trens de Georges Simenon, Els solters de Muriel Spark i La Bíblia dels infants de Piet Worm. Neix la seva filla Margarida.
1965
Publicació de les novel·les Tota aquesta gent, La visita i L'alegre festa (la primera de les sis que li editarà el Club Editor de Joan Sales). Traducció al castellà de La visita. Traduccions: Qui em respondrà d' Anna-Maria, Grand Hotel de Vicki Baum, Una zona explosiva: el nord-est del Brasil de Josué de Castro, L'assassinat de Roger Ackroyd d'Agatha Christie, Com es dirigeix una reunió d' Andrée Coqueret, Cal saber encaixar de Stanley Ellin, L'esperit i la carn d' André Ferrière, Reflexions sobre l'educació d'Octavi Fullat, El ministeri de la por i El poder i la glòria de Graham Greene, Volem veure el Crist de René Guerre i Maurice Zinty, Com gossos abandonats d'Anna F. Krakowsky, Principis per a l'acció de Louis-J. Lebret, Els nus i els morts de Norman Mailer, La vida ens ve a trobar i Morin els capellans de José Luis Martín-Vigil, Infant, família i educadors d'André Merleaud, El cor és un caçador solitari de Carson McCullers, Fi de setmana a Dunkerque de Robert Merle, L'automatisme social, fenomen possible de Pierre Naville, Breu història d'Àfrica de Roland Oliver i J. D. Fage, Indústria i creació col·lectiva de François Perroux, Introducció a la història del moviment obrer de Manuel Tufién de Lara i Els nous camins de l'Església de diversos autors. Neix el seu fill Lluís.
1966
Publica les novel·les Adéu, abans d'hora i L'estiu més bonic. Traduccions: Introducció a la història contemporània de Geoffrey Barraclough, L'adoració de Jacques Borel, Desdejuni a can Tiffany de Truman Capote, La dama del llac de Raymond Chandler, El capellà de l'infern de René Closset, Tifó de Joseph Conrad, Cap de turc de James Conroy, El capitalisme, ahir i avui de Maurice Dobb, L'esperit i la carn d’ Andrée Ferrière, Clara també de Patricia Highsmith, El mal i l'existència de Lucien Jerphagon, L'empresa socialista a Iugoslàvia de Georges Lasserre, Problemes actuals del sindicalisme de Pierre Le Brun, El problema de Déu ahir i avui de John C. Murray, Em dic Aram de William Saroyan, La mort de William Posters d'Allan Sillitoe, El dia dels trífids de John Wyndham, El racisme en el món i Reflexions autocrítiques sobre el catolicisme de diversos autors.
1967
Doble premi Joan Santamaria, de prosa, per Fi de setmana damunt l'herba, i de teatre, per La pista. Publicació de les novel·les El no i Fi de setmana damunt l'herba. Plaza & Janés publica en un sol volum les traduccions castellanes de La visita i La maroma. Traduccions: Pedagogia religiosa dels subnormals d'Henri Bissonnier, La revolució americana de James Boggs, Les claus del regne d'A. J. Cronin, Trotsky, El profeta armat d’Isaac Deutscher, Retrat sociopolític dels USA de Pierre Dommergues, El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, Marxisme i cristianisme de Giulio Girardi, Gestió obrera a Occident de Lluís A. Gorostiaga, Final d'home de Graham Greene, Més enllà del riu i sota els arbres d'Ernest Hemingway, El darrer enemic de Richard Hilary, Cartes sobre el capital de Rarl Marx i Friedrich Engels, La comèdia humana de William Saroyan, Reflexions sobre la qüestió jueva de Jean-Paul Sartre, Psicoanàlisi i confessió de Joan B. Torelló, Mary Poppins de Pamela L. Travers i L'hora del diàleg de diversos autors. Els Folch decideixen viure a Palau-solità i Plegamans. Funden, amb altres famílies locals, una petita escola privada, en règim de cooperativa i sense ànim de lucre, amb el nom d'Escola Marinada. Neix el sisè i últim fill, en Jordi.
1968
Publica la biografia Bon dia, pare, amb gran èxit de critica i de públic. Publica la primera «Historia possible», en la represa del setmanari infantil Patufet, i n'hi edita 120, fins a la desaparició de la revista, el 1973. Plaza & Janés publica L'alegre festa en castellà. Estrena de La pista, al Teatre de l'Aliança del Poble Nou. Traduccions: El problema universitari de José Luis L. Aranguren, El senyor president de Miguel Angel Asturias, Corea altra vegada de Wilfred G. Burchett, L'educació de les noies de Jeanne Burniaux, Mentre agonitzo de William Faulkner, Ferdydurke de Witold Gombrovicz, Els comediants i Ens podeu deixar el marit de Graham Greene, El testament social de Joan XXIII de Pierre Haubtmann, La república moderna de Pierre Mendès-France, Mecanismes del poder a Amèrica Llatina de Luis Mercier Vega, Pnin de Vladimir Nabdkov, Noves esperances per a un món que canvia de Bertrand Russell, Sobre el lloc de la filosofia en els estudis superiors de Manuel Sacristàn i Els joves i el ball de diversos autors. Traduccions, adaptacions i creacions de lletres de cançons per encàrrec de mossèn Josep Soler, amb un total de setanta-tres entre aquest any i 1979, publicades, amb les d'altres autors, en els quatre volums de Cançons per al poble.
1969
Publicació de la novel·la curta No ploris, home. Traduccions: El rusc de Camilo José Cela, El treball en el segle XIX de Claude Fohlen, L'expedició del Kon-Tiki de Thor Heyerdahl, Sartre i el problema de Déu de Francis Jeanson, Aparadors per a una dona de Mary McCarthy, Els desarrelats d'Arthur Miller, Homenatge a Catalunya de George Orwell i Un milió pelat de Nathaniel West.
1970
L'editorial Polígrafa publica una edició bilingüe d'El nàufrag feliç, en català i castellà. Traduccions: Jugar a perdre de Saul Bellow, Barcelona de Camilo José Cela, Com es dirigeix una reunió d’ André Coqueret, Illa d' Aldous Huxley, Un sexe anomenat dèbil José Luis Martín-Vigil, Els inadaptats de Jeroni de Moragas i La participació dels treballadors a la gestió de l'empresa de diversos autors.
1971
Concorre a una convocatòria de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), de Ginebra, per a una plaça de traductor «espanyol». No guanya el concurs, però és seleccionat per anar a Ginebra com a traductor temporer tres o quatre vegades l'any. Traduccions: Iniciació a la fisiologia sexual de Jean Cohen i Historia d'amor d'Erich Segal. L'editorial Czytelnikde de Varsòvia publica la traducció polonesa de La maroma.
1972
Publica la novel·la Les meves nits en blanc, que obté el Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona. Traduccions: Lliga Catalana: un estudi d'estasiologia d'Isidre Molas i La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds de Francesc Tosquelles.
1973
Publica la novel·la Tota una altra cosa. El desembre s'incorpora a l'OMS com a traductor fix i es trasllada amb tota la família a Ginebra. Hi treballa tretze anys, fins al 1986. Traduccions: Encara més sobre els altres catalans de Francesc Candel, Psicoanàlisi i educació de Georges Mauco i Els solters de Muriel Spark.
1974
Traduccions: Trenta mil pessetes per un home de Francesc Candel i Petita Bíblia: Antic Testament d'A. M. Cocagnac i R. Haughton.
1975
Escriu Carta a Gisèle, una col·laboració que es publica en diverses revistes locals de Catalunya.
1976
Publicació de l'antologia Històries possibles. Premis en els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, a Lausana: Viola d'Or i Argent i premi de teatre breu Emili Vilanova per Mans enlaire!. Radio Nacional de España, de Barcelona, radia una adaptació de Tota una altra cosa, en català, en vint capítols. Traduccions: Itineraris de l'arquitectura popular espanyola de Luis Feduchi i Un adéu a les armes d’Emest Hemingway.
1977
Publica la novel·la Quan el terror truca a la porta. Traducció: L'ocell tranquil de Josep Sebastià Pons.
1978
Traduccions: Oliver’s story d'Erich Segal i quatre novel·letes per a infants d'Enid Blyton.
1980
Publicació de la segona antologia d'Històries possibles. Traducció: Montse de Maria Lluisa Vela. Neix la primera néta de l'escriptor.
1981
Escapada tot sol a Palau-solità i Plegamans, on escriu Sala de miralls. Inicia la sèrie de còmics d'en Massagran, amb el títol d'Aventures extraordinàries d'en Massagran, adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins l'any 2002 en publica quinze àlbums.
1982
Guanya el premi Ramon Llull de novel·la amb Sala de miralls. Se'n publica simultàniament la traducció al castellà, amb el títol d'El cuarto de los espejos. Publica Aventures encara més extraordinàries d'en Massagran, adaptació de la segona i última part de la novel·la de Josep M. Folch i Torres. Traduccions: Temps difícils de Charles Dickens, La universitat a trossos d'Octavi Fullat, Un món feliç d' Aldous Huxley i Catalunya revolucionària i republicana (1931- 1939) de Gabriel Jackson.
1983
Nova escapada a Palau-solità i Plegamans per escriure-hi la novel·la Estrictament confidencial, que s'edita també en castellà, amb el títol de Confidencias a gritos. Premi de teatre Salvador Reynaldos, convocat per la revista Recull de Blanes, amb el drama inèdit Aquesta guerra que tot just comença. Traduccions: El màgic d'Oz de L. Franck Baum, Precisament així de Rudyard Ripling i Retorn a Brideshead d'Evelyn Waugh. L'èxit dels dos primers àlbums d'en Massagran l'obliga a continuar la sèrie, ara amb arguments originals, i publica En Massagran i el quadrat màgic.
1984
Nova escapada a Palau-solità i Plegamans, on escriu una novel·la que considera impublicable. Publica En Massagran al pol nord. Traducció: L'equívoc de Patricia Highsmith. Entrevista en el programa de televisió Vostè pregunta, de Joaquim M. Puyal.
1985
Traducció: Eva de Maria Lluisa Vela.
1986
A tall de comiat de Ginebra, escriu la comèdia en vers Teatre al jardí alpí, editada per Casa Nostra de Ginebra, i estrenada a Vésenaz. Es jubila el 30 d'octubre, el mateix dia que fa els seixanta anys, i aquell mateix dia arriba a Palau-solità i Plegamans. La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi, «per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinària tasca com a traductor al català d'obres estrangeres». Publica En Massagran i els negrers. Traducció: L'últim supervivent d'Alexander S. Neill.
1987
Publica En Massagran i el bruixot blanc. Traducció: El mirall s'esquerdà de Patricia Highsmith. És nomenat Membre d'Honor de l'Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana.
1988
Publica En Massagran a pagui-pagui. Gran festa d'en Massagran al Poble Espanyol, amb signatura de llibres.
1989
Publica En Massagran i els pells-roges. Apareix a Moscou la traducció russa de Sala de miralls.
1990
En la festa literària de la nit de Santa Llúcia, premi de teatre breu Enriqueta Arimany per l'obra Pobre senyoret!, editada en el número 109 de la revista El Pont. Publica En Massagran i els pirates. Col·labora en la campanya «Salvem el castell» de Plegamans, edifici medieval gairebé en ruïnes. Comença a treballar en la creació de la futura Fundació Folch i Torres.
1991
Guanya el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira amb Manual del perfecte escriptor mediocre. Publica Els jocs olímpics d'en Massagran i l'obra de teatre Mans enlaire!.
1992
Constitució de la Fundació Folch i Torres, amb seu provisional a la casa de Ramon Folch. Publica En Massagran i el gegant del mar i recull en sis petits volums, editats pel seu compte, setze obres de teatre.
1993
Publica El rei que no reia, adaptació abreujada de la comèdia per a infants del mateix títol del seu pare.
1994
Publica En Massagran i la diadema robada.
1995
Inauguració del castell de Plegamans restaurat i de la seu de la Fundació Folch i Torres. A partir d'aleshores dedica la major part de l'activitat a la Fundació. Publica En Massagran a l'illa del secret. Estrena a Palau-solità i Plegamans de la comèdia Pis per llogar.
1997
La Institució de les Lletres Catalanes el nomena Escriptor del Mes d'abril. Revisa la novel·la que guarda inèdita des de 1984 i guanya el premi Sant Joan amb Testa de vell en bronze. Doble edició de l'obra premiada, una no venal per a Caixa Sabadell i l'altra d'Edicions 62.
1999
Es publica la traducció al castellà de Testa de vell en bronze, amb el títol de Busto de viejo en bronce. L'IES Ramon Casas i Carbó de Palau-solità i Plegamans acorda designar amb el nom de Ramon Folch i Camarasa els premis literaris que convoca cada any.
2000
Publica En Massagran al castell de Kalruk. Escriu una novel·la que queda finalista al premi Prudenci Bertrana i que no sortirà editada fins al 2006. Traduccions: Les religions explicades als fills de Roger-Pol Droit i El periple de Baldassare d'Amin Maalouf. La Fundació Folch i Torres commemora el cinquantenari de la mort de Josep M. Folch i Torres amb nombroses activitats.
2001
Conferència inaugural del curs acadèmic 2001-2002 a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Participació en jurats de diversos concursos literaris. Traducció: Verí de Saneh Sangsuk.
2002
Publica el darrer àlbum d'en Massagran, El segrest d'en Massagran. Traducció: La política i l'art d'actuar d'Arthur Miller.
2003
Ingressa amb una pneumònia bilateral a l'Hospital Cantonal de Ginebra, on passa un mes i mig entre la vida i la mort. Traduccions: Opi de Maxence Fermine i Què és la ciutadania? de Dominique Schnapper i Christian Bachelier.
2004
Homenatge, juntament amb el periodista Josep M. Cadena, a la Fira del Llibre d'Ocasió. Traducció: Els millors contes zen de Henri Brunel.
2005
Guanya el IV Premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons i Safont amb l'obra Manual de la perfecta parella mediocre o l'art de sobreviure de dos en dos. Traduccions: Yang, el boig d'Ha Jin i El culte a l'emoció de Michel Lacroix.
2006
Publicació de la darrera novel·la inèdita de Folch i Camarasa, Contra el silenci. Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la tasca de direcció de la Fundació Folch i Torres. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona
2007
Entrevista publicada a la revista Llengua Nacional.
2010
Entrevista publicada a la revista EL TJL de l'IPSI. L'Associació El Matí li atorga en un acte públic el Guardó "Joan Sales".
2011
En l'acte organitzat per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, d'Homenatge a Lluís Companys en el 71è aniversari del seu afusellament, pronuncia el parlament oficial. Es publica el Diccionari de la traducció catalana, en el qual se le dediquen quatre pàgines a doble columna. La revista Naixement, de la Federació Catalana de Pessebristes, publica el seu article Els pessebres que va viure en Josep M Folch i Torres. La revista Segell, de la Institució Cultural del CIC, publica el seu article Hi ha una fórmula Massagran. La revista Vallesos, en el seu primer número, publica l'article Ramon Folch i Camarasa. En l'opuscle editat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es recullen les intervencions del participants en el XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya, es reprodueix la conferència inaugural que hi pronuncià en Ramon Folch i Camarasa, La traducció de la novel·la negra, que era el tema central del Seminari.
2014
El somni meravellós de Lucreci / Folch i Camarasa, Ramon Breu reflexió sobre el renaixement a propòsit del llibre citat, que es recomana. El Periódico de Catalunya, 9 març 2014, p. 9
2016
Acte poètic en Homenatge a Ramon Folch i Camarasa pels seus 90 anys, al jardí de la Torre Folch. Es publica una conversa entre en Josep Maria Espinàs i en Ramon Folch i Camarasa, moderada per Quim Torra i presentada per Eulàlia Barbosa Barbada: L'ofici d'escriure: conversa amb en Josep Maria Espinàs i en Ramon Folch i Camarasa.
2019
Mor a Mollet del Vallès a l’edat de 92 anys. Al funeral multitudinari celebrat a l’Església de Sant Genís de Plegamans, hi assisteix el Molt Honorable Sr. Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya.