Ramon Folch i Camarasa

Aquest any, pel teu centenari, voldríem celebrar que aquest gran escriptor, traductor i lluitador per Catalunya va ser, abans de tot, el nostre pare. I quin pare! Sabies fer de tot i, si no en sabies, ho intentaves; t'il·lusionaves amb tota mena de projectes i molts d'ells els vas saber realitzar. Ens ensenyaves jocs, a anar en bicicleta, a jugar a badminton, a tenis, a anar a caçar papallones, a pescar capgrossos, a fer ballar baldufes, a fer jocs de mans, jocs de matemàtiques, jocs de paraules.

El teu humor era natural, intel·ligent i elegant. Ens vas fer construir una caseta de 4 m² amb porta i finestres, amb llar de foc, cuineta, aigua i electricitat, i amb un balcó! Ens ensenyaves a no tenir mandra, a complir, a respectar els grans. Ens acompanyaves quan teníem por, ens animaves quan ens faltava confiança. Tenies fe i, quan la perdies, tornaves a buscar-la fins a trobar-la de nou. Admiraves el teu pare i li vas fer l’honor de dedicar-li part de la teva vida.

T’agradava riure, t’agradava la música i cantar, t’agradava construir amb les teves mans, endreçar el jardí; t’agradaven els idiomes i les subtilitats de cada llengua, t’agradaven els llibres i les enciclopèdies, t’agradava la modernitat de la tecnologia i la utilitzaves. T’agradava encendre la llar de foc,

encendre una pipa, t’agradava tenir un gos a casa, observar els ocellets, mirar fotografies de records; t’agradava el cafè del matí amb la mare per parlar del món i de nosaltres, t’agradava sentir-nos explicar coses, t’agradava el mar, t’agradava veure’ns feliços i, si no ho érem, ajudar-nos a ser-ho. T’agradava el passat, el present i, tot i tenint grans dubtes pel futur, t’agradava viure i imaginar-te que seria per sempre.

Ho serà.

Gràcies, pare.

Un doble agraïment, per la seva contribució fonamental a la nostra cultura i a les nostres lletres, i per haver-me regalat, amb els seus llibres i els seus personatges, una infantesa plena de fantasia i somnis en la meva llengua.

Ens vam conèixer a Casa Nostra de Ginebra i la seva sensibilitat extraordinària ens va regalar paraules que curaven, que feien pensar i que tocaven el cor de qualsevol que el llegís. Tenia el do de convertir les emocions més subtils en art.Però el seu millor text, la seva obra d'art més bonica, ha estat sens dubte la seva preciosa família. L'amor, la bondat i la llum que ell tenia continuen vius en cadascun dels seus fills.

Trobem a faltar la seva ploma, però el seu caliu s'ha quedat per sempre amb nosaltres.

Rendeixo homenatge a Ramon Folch i Camarasa per la seva obra, l'amor de família, i per la bona influència que va tenir en la meva pròpia família.
L'any 1971 vaig marxar al Canadà amb la meva dona per fer un doctorat d'enginyeria de telecomunicacions a la Universitat de Toronto. Per fer la recerca de la meva dissertació doctoral anava sovint a la biblioteca de la universitat i una vegada vaig veure de casualitat que tenien una novel·la en català: "L'estiu més bonic". La vaig treure prestada i tant a la meva dona com a mi ens va agradar molt, no solament per les boniques aventures del senyor Andreu i el petit Andreu sinó també per la graciositat com estaven contades. Això ens va influenciar perquè quan va

arribar el nostre pròxim fill, l'hi vam posar el nom Andreu. Vaig intentar comprar un exemplar de la novel·la perquè el nostre fill sàpigues d'on venia el seu nom, però no la vaig poder trobar enlloc. Llavors vaig decidir telefonar al senyor Ramon des del Canadà, li vaig explicar la situació i li vaig preguntar on podria adquirir la novel·la. Em va dir que l'edició estava esgotada i només es podia aconseguir a les botigues de llibres usats. Amb moltíssima amabilitat em va dir que intentaria aconseguir-la i me la va enviar al Canadà, tot sense cobrar res. L'any 2003 vaig tindre l'oportunitat de passar per Plegamans i li vaig fer una visita, per donar-li les gràcies i com a mostra del nostre agraïment vaig tallar una fusta per fer un quadre i la meva dona, que llavors donava classes de pintura sobre fusta, el va pintar. També vaig portar el llibre perquè el dediques al nostre petit Andreu. Adjunto una foto d'aquesta trobada i una còpia de la dedicatòria en el llibre. En conclusió, estem molt agraïts al senyor Ramon.