Ramon Folch i Camarasa

Aquest any, pel teu centenari, voldríem celebrar que aquest gran escriptor, traductor i lluitador per Catalunya va ser, abans de tot, el nostre pare. I quin pare! Sabies fer de tot i, si no en sabies, ho intentaves; t'il·lusionaves amb tota mena de projectes i molts d'ells els vas saber realitzar. Ens ensenyaves jocs, a anar en bicicleta, a jugar a badminton, a tenis, a anar a caçar papallones, a pescar capgrossos, a fer ballar baldufes, a fer jocs de mans, jocs de matemàtiques, jocs de paraules.

El teu humor era natural, intel·ligent i elegant. Ens vas fer construir una caseta de 4 m² amb porta i finestres, amb llar de foc, cuineta, aigua i electricitat, i amb un balcó! Ens ensenyaves a no tenir mandra, a complir, a respectar els grans. Ens acompanyaves quan teníem por, ens animaves quan ens faltava confiança. Tenies fe i, quan la perdies, tornaves a buscar-la fins a trobar-la de nou. Admiraves el teu pare i li vas fer l’honor de dedicar-li part de la teva vida.

T’agradava riure, t’agradava la música i cantar, t’agradava construir amb les teves mans, endreçar el jardí; t’agradaven els idiomes i les subtilitats de cada llengua, t’agradaven els llibres i les enciclopèdies, t’agradava la modernitat de la tecnologia i la utilitzaves. T’agradava encendre la llar de foc,

encendre una pipa, t’agradava tenir un gos a casa, observar els ocellets, mirar fotografies de records; t’agradava el cafè del matí amb la mare per parlar del món i de nosaltres, t’agradava sentir-nos explicar coses, t’agradava el mar, t’agradava veure’ns feliços i, si no ho érem, ajudar-nos a ser-ho. T’agradava el passat, el present i, tot i tenint grans dubtes pel futur, t’agradava viure i imaginar-te que seria per sempre.

Ho serà.

Gràcies, pare.

Un doble agraïment, per la seva contribució fonamental a la nostra cultura i a les nostres lletres, i per haver-me regalat, amb els seus llibres i els seus personatges, una infantesa plena de fantasia i somnis en la meva llengua.